Sicilia, Josep Maria

BIOGRAFIA DE JOSEP MARIA SICILIA:

Madrid, 1954

«Es uno de los representantes más significativos de la pintura española de los años ochenta. Empezó su carrera artística estudiando en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando en Madrid para después instalarse en París en 1980. Allí coincidió con otros dos artistas españoles, Miquel Barceló y Miguel Ángel Campano, también referentes, junto a José Manuel Broto y Ferrán García Sevilla, de la pintura española de esa época.

Des de la seva arribada a França, l'artista treballa en grans formats i la seva pintura revela una evolució constant. El seu treball s'organitza en sèries pictòriques on es troben reunides naturaleses mortes i representacions d'eines i utensilis domèstics (aspiradores, planxes, tisores, galledes, etc.); així com vistes a paisatges urbans de Madrid i París.

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, va aconseguir reconeixement a Espanya, França i també Nova York, amb pintures marcades per la llibertat del gest, la violència del color i el dinamisme del traç. La seva exposició individual del 1982 a la galeria Trans/Form de París, la presentació de la seva obra a Espanya el 1984 pel galerista Fernando Vijande i la seva exposició individual a la galeria Blum Helman de Nova York el 1985, marquen els inicis d'una trajectòria que ha aconseguit trobar un lloc consolidat a la història de la pintura contemporània espanyola.

El conjunt d'obres d'aquesta exposició al Palau de Velázquez de Madrid consta de vint-i-sis teles majoritàriament de tres metres i format quadrat, als quals s'hi afegeix un grup de setze obres dividides en dues sèries amb format allargat i gran alçada. Totes formen part de l'obra més recent de Josep Maria Sicília, resultat d'un llarg període de recerca i testimoni d'una transformació profunda.

La imatge de la flor, que apareix per primera vegada als seus treballs a Nova York, és un dels pocs rastres figuratius que separen l'artista de l'abstracció completa i és el motiu que domina aquesta mostra. Les teles presents a l'exposició, realitzades totes amb acrílic, resumeixen una manera de concebre la pintura hereva de l'art geomètric, alhora que s'entrellacen aires de família que remeten a l'expressionisme abstracte.

El propio artista ha participado activamente en la selección de las obras que componen esta exposición, de las cuales ya se presentó una parte en el CAPC Musée de arte contemporain de Burdeos a finales de 1987. Estos trabajos han llegado ahora a las salas del Palacio de Velázquez como grupo compacto de pinturas que muestran un Sicilia de sólida carrera y largo recorrido. (www.museoreinasofia.es)»