Palencia, Benjamin

BIOGRAFIA DE BENJAMÍ PALÈNCIA

Nascut el 1894 a Barrax, Albacete, i mort el 1980.

Als 15 anys es va traslladar a Madrid, recolzat pel seu oncle, Rafael López Egüez, que va ser com una mena de protector o mecenes.

Allí, Palència es va mantenir al marge de la formació acadèmica i oficial, ja que no tenia relació amb la seva manera d'entendre l'art. Tot i això, assistia amb regularitat al Museu del Prado per contemplar les obres dels grans mestres de la pintura espanyola: El Greco, Velázquez, Zurbarán, Goya, entre d'altres.

Benjamí Palencia va conèixer nombrosos artistes de l'avantguarda espanyola de l'època, com Dalí, Alberti o el poeta Juan Ramón Jiménez, que va ser el seu segon gran defensor, col·laborant amb ell diverses vegades, com en la publicació del llibre Niños. També va viatjar a França, on va conèixer Picasso, Miró, Braque, Gargallo, etc.

Palència va fer la seva aparició com a artista el 1925, formant part d'un grup que va participar a l'Exposició de la Societat d'Artistes Ibèrics al Palau del Retiro de Madrid, un dels esdeveniments més importants per a l'art espanyol de la primera meitat del segle XX . En aquesta mostra va obtenir un gran èxit i va ser ben rebut per la crítica.

En sus inicios, tuvo contacto con el surrealismo y otras tendencias vanguardistas, y logró evolucionar hacia un realismo austero, combinado con una paleta colorista. Durante esos años, Palencia realizó bodegones y naturalezas muertas, con pequeñas muestras cubistas. Esta tendencia hacia la geometrización se combinó con el nuevo realismo y se conoció como «retorno al orden». Sin embargo, poco a poco su obra alcanzó la madurez, comenzando a dedicarse a la pintura de paisajes castellanos.

Fue fundador, junto con el escultor Alberto Sánchez y varios jóvenes artistas y escritores, de la «Escuela de Vallecas», en la cual realizó una magnífica síntesis entre tradición y vanguardia. De este modo, Palencia se convirtió en uno de los artífices del resurgimiento del paisaje castellano.

Durant la Guerra Civil va romandre a Madrid i, a partir d'aquell moment, es va dedicar a treballar a la pintura de paisatge, reiniciant una segona Escola de Vallecas el 1942.

A poc a poc, la seva pintura es va tornar més intensa i potent, les formes van adquirir més volum i va augmentar la preocupació pels aspectes lumínics. Durant aquesta segona gran etapa de la seva vida, Benjamí Palencia va fer nombroses exposicions a Espanya ia l'estranger. El 1974 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i, uns anys després, va formar part de la de Sant Jordi de Barcelona.