Hernández Pijuan, Joan

BIOGRAFIA DE JOAN HERNÁNDEZ PIJUÁN:
Hernández Pijuán neix a Barcelona el 1931.
Entre el 1952 i el 1956, estudia a Llotja, Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, ia l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi.
El 1953 participa en una exposició col·lectiva mostrant un estil expressionista i amb ressonància existencial. Posteriorment, el 1955, el Museu Municipal de Mataró acull la seva primera exposició individual.
Hernández Pijuán va ser un dels fundadors del Grup Silex juntament amb Carles Planell, Eduard Alcoy i Josep Maria Rovira i Mató.
El 1957 es trasllada a París per estudiar gravat i litografia a l'Escola de Belles Arts. Adopta una figuració geomètrica on destaquen els elements solitaris (fruites, copes, ous, etc.) sobre fons i camps llisos de franges de colors grisos i verds amb inclusió d'elements matemàtics com a quadrícules, que suggereixen una atmosfera màgica. Fins a la meitat dels anys vuitanta, Hernández Pijuán no torna a l'Informalisme i la seva obra comença a caracteritzar-se per l'ús d'una paleta de blanc i negre.
Des del 1977 va exercir com a professor a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, compatibilitzant la seva activitat creativa amb la tasca docent. A partir del 1980 va formar part de la comissió d'activitats de la Fundació Miró de Barcelona.
El 1989 va ocupar el càrrec de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i el 1992 va ser nomenat Degà.
El Centre Nacional d'Art Reina Sofía va presentar una exposició antològica d'Hernández Pijuán titulada 'Espais de silenci' (1993).
Hernández Pijuán va morir el 28 de desembre del 2005.