Gimeno, Francesc

Francesc Gimeno Arasa (Tortosa, 1858 – Barcelona, 1927)

Pintor i dibuixant català. De caràcter aspre i apartat dels cercles artístics del seu temps, va desenvolupar un estil realista propi, caracteritzat pels traços decidits i contundents.

En la seva producció artística destaquen sobretot els autoretrats, aproximadament uns dos-cents, que el situen en un lloc d'honor a la història del gènere al costat de Rembrandt i Van Gogh. A diferència del que passa amb Rembrandt i Van Gogh, els autoretrats de Gimeno no presenten continuïtat amb la resta de les obres de l'artista; s'aparten amb força dels retrats i els paisatges, i constitueixen una sèrie autònoma i dramàtica. L'historiador d'art Francesc Miralles, gran defensor d'aquesta faceta de Gimeno, escriu: “Els autoretrats de Gimeno no tenen punts de contacte amb els retrats que feia la família: entre ells hi ha la diferència que hi ha entre la força força de l'esperit, la força del convenciment interior i l'acceptació irremeiable de la circumstància quotidiana que no ofereix cap altra possibilitat que abandonar-se físicament”. També hi destaquen els paisatges i els retrats de persones del seu entorn.

Gimeno sempre va pintar el que tenia al seu voltant: els seus familiars, els carrers per on passava (inclosos els suburbis), unes gallines, una naturalesa morta casolana, el seu rostre, etc. Aquesta elecció temàtica converteix la seva obra en una crònica social de les capes més desafavorides de la Catalunya del començament del segle XX. En aquest sentit, Gimeno és l?antítesi de Ramón Casas, cronista de la burgesia barcelonina.

El 2006, el Museu Nacional d'Art de Catalunya va organitzar una gran exposició titulada “Francesc Gimeno, un artista maleït”. El MNAC, el Museu de Montserrat i el Museu del Prado a Madrid, entre d'altres, presenten obra seva.