Genovart, Jaume

Jaume Genovart Llopis (Barcelona, 1941 – 1994)

Nascut d'un linotipista i fill d'un llibreter, va créixer en un món de l'escriptura i la passió pel gràfic, cal·ligrafia i paisatge, elements característics de la seva obra.

Va començar els estudis d'Arts i Oficis i Ciències Econòmiques, però els va abandonar per dedicar-se a la pintura, a la qual es va lliurar incondicionalment.

Autodidacta, es va iniciar en l'expressió plàstica al voltant de 1963. El seu estil va absorbir influències expressionistes i surrealistes, a partir de les quals va evolucionar cap a una abstracció lírica de gestos cal·ligràfics i signes de ritmes dinàmics, arabescos, lletres i figures lineals en tintes planes de colors amb un toc musical. La seva obra presentava un efecte més dependent de l'espontaneïtat del traç que del mateix color, una idea plàstica que la caracteritza.

A partir del 1972, després de la seva primera exposició a Barcelona, va començar a exposar regularment a les galeries més prestigioses d'Espanya i Alemanya. Apassionat de l'espai i del paisatge, va passar per una fase de pintura còsmica, paisatges astronòmics i espacials carregats d'agressivitat i violència (“Potser massa violència”, deia Fernando Zóbel). En aquesta època, va començar a col·laborar habitualment amb la premsa i va realitzar portades per a diverses publicacions i llibres. A finals dels anys 60, va començar la seva etapa més important pel que fa a exposicions. Va participar en nombroses exposicions internacionals a diversos països d'Europa, Amèrica i Àsia.

A partir del 1980, Jaume Genovart es va acostar a un paisatge més clàssic. Va ser llavors quan l'escriptura en va reforçar el valor i es va convertir en l'element definitori de la seva obra.

La característica de Genovart és la seva originalitat brillant en el tractament d'una tècnica tan difícil com és la pintura sobre paper imprès (documents antics, pentagrames).

Va representar Espanya a la Biennal de São Paulo, a Rijeka, a la Triennal de Nova Delhi ia Alexandria.

La seva pintura i els seus paisatges irreals són fàcilment reconeixibles pels seus gestos i colors, així com pels signes, lletres i números.