Bores Francisco

BIOGRAFIA DE FRANCISCO BORES

Francisco Bores (Madrid, 1898 – París, 1972)

Després d'abandonar les carreres d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports i Dret, Francisco Bores es va dedicar exclusivament a la pintura des del 1916.

Cap a 1923, Bores va entrar en contacte amb el moviment ultraista a Madrid, participant a les tertúlies dels cafès Pombo i Gijón, mentre col·laborava amb xilografies en diverses revistes com Alfar, Horizonte i Revista de Occident.

El 1925, Bores va participar a l'Exposició d'Artistes Ibèrics, i aquest mateix any es va traslladar a París, on va fixar la seva residència. A la capital francesa, es va unir al grup d'artistes espanyols establerts allà, com Hernando Viñes i Pancho Cossío, que donarien lloc al que es coneixeria com a Escola de París.

Durant la seva estada a París, Bores va assimilar la influència de diverses avantguardes, com el cubisme de Picasso i Gris, el postimpressionisme de Cèzanne i el fauvisme de Derain i Matisse. La seva producció artística va evolucionar de la següent manera:

De 1925 a 1928, Bores va estar influenciat pel cubisme (Natura morta sobre la paret, 1927), el surrealisme (La dansa de les corbates, 1927) i l'abstracció (Composició, 1927).
Entre 1929 i 1933, va reprendre la figuració, però d'una manera reduïda, essencial i desposseïda de tot contingut anecdòtic o descriptiu. Va ser l'etapa de la pintura fruita.
A partir del 1934, el seu estil va evolucionar cap a un retorn als interiors i les síntesis espacials, en un període més líric centrat en escenes d'interior i bodegons, amb influència del fauvisme en l'ús del color en obres com a Dona a la seva habitació (1937 ).
Sens dubte, Francisco Bores és un dels representants més importants de l'Escola de París, i la seva obra està representada als museus més rellevants d'Europa.