Barceló, Miquel

BIOGRAFIA DE MIQUEL BARCELÓ:

Felanitx (Mallorca), 1957

Barceló ocupa un dels llocs més destacats a la pintura espanyola i al mercat internacional actual. La seva obra reflecteix, des d'un primer moment, un notable interès pels motius de la natura, tant terrestre com marítima, tractats amb una paleta densa, espessa i generalment fosca, que ha exercit una gran influència entre els seus col·legues més joves.

Barceló va estudiar a l'Escola d'Arts Decoratives de Palma i, el 1974, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. L'any següent va tornar a Mallorca i va formar part del Taller Lunatic, un grup d'art conceptual. Als anys 80, va realitzar viatges per Europa, els Estats Units i Àfrica Occidental. En 1981, va participar en la Biennal de São Paulo, on les seves obres van mostrar influències del neoexpressionisme alemany i la transvanguardia italiana.

El gran salt es produeix el 1982, quan Rudi Fuchs, organitzador de la Documenta de Kassel, el va triar per representar la pintura espanyola. La seva fama no va deixar de créixer, portant-lo el 1987 a ser el segon pintor espanyol amb més volum de vendes a la fira d'Art, superat només per Tàpies. L'any 1988 marca un punt d'inflexió a la trajectòria de Barceló: va fer el seu primer viatge a l'Àfrica. A partir de llavors, no només va incorporar materials i temàtiques africanes a la seva obra, sinó que va establir un taller, a més dels de París i Mallorca, en algun punt de Mali que prefereix no revelar.

A Barceló li han dedicat exposicions retrospectives institucions com ara:

CAPC, de Bordeus (1985)
Museu d'Art Contemporani, de Nîmes (1991)
IVAM, de València (1995)
Centre Georges Pompidou, de París (1996)
Centre Cultural Recoleta, de Buenos Aires (1997)
MACBA, de Barcelona (1998)
Ajuntament de Palerm, a l'església de Santa Eulàlia dei Catalani (1998)
Museu d'Art Reina Sofia, de Madrid (1999)
El 2003, Barceló va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.