Artistes +


Horari

Vazquez Diaz

En aquests moments no disposem de cap obra d'aquest artista

BIOGRAFIA DE DANIEL VÁZQUEZ DÍAZ:

Daniel Vázquez Díaz va néixer a Nerva (Huelva) el 1882, dins d’una família acomodada. Des de la seva infància, va mostrar interès pel dibuix, una passió que va comptar amb el suport de la seva mare, tot i que el seu pare preferia que continués en el comerç de teixits. Va iniciar la seva formació artística de manera autodidacta.

El 1903, es va traslladar a Madrid amb la intenció d’estudiar a l’Acadèmia de San Fernando, però al no aconseguir-ho, va acudir al Museu del Prado per observar l’obra de grans mestres i realitzar còpies. El 1906, es va instal·lar a París, on va tenir contacte amb les obres dels impressionistes, postimpressionistes, nabis i simbolistes. A més, va descobrir el cubisme, que es va convertir en una influència constant en la seva obra, presentant treballs al Saló de Les Indépendants el 1907 i el 1909.

El 1910, va realitzar la seva primera exposició individual a la Galeria Chevalier, es va casar i va col·laborar amb la revista "L’Espagne". El 1912, va publicar retrats a la revista "Mundial" dirigida per Rubén Darío. Va exposar per primera vegada a Londres el 1913 (Grafton Gallery) i va treballar amb l’escultor Antonio Bourdelle, influint en els perfils escultòrics de la seva pintura. Malgrat la Segona Guerra Mundial el 1914, Vázquez Díaz no va abandonar França.

El 1918, va tornar a Espanya amb la seva primera exposició a Madrid, al Saló Lacoste, i va establir el seu propi taller on creava i ensenyava. Va exposar a la Royal Academy de Londres, a Madrid, Bilbao, Barcelona, Portugal, Venècia el 1926 i Buenos Aires el 1927.

És considerat una de les figures més representatives del panorama artístic espanyol de la primera meitat del segle XX. Va destacar com a retratista, sent considerat el millor de la seva època. Els seus retrats inclouen destacats artistes i intel·lectuals del segle XX, com Pío i Ricardo Baroja (1925), els germans Solana (1930), Miguel de Unamuno, Ortega y Gasset, Ramón Pérez de Ayala, César González-Ruano, Eugenio d’Ors, Gregorio Marañón, Margarita Xirgu, Rubén Darío, Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca, Juan de la Cierva, Ignacio Sánchez Mejías, Picasso, entre altres.

La seva pintura de paisatges també és destacada, amb una paleta freda i clara. Es va sentir captivat per la geografia basca, especialment a Fuenterrabía, on va passar molts estius pintant a les vores del Bidasoa. Vázquez Díaz va anomenar aquests paisatges "Moments", alguns dels quals són "Paisatges de Fuenterrabía" i "Murs blancs en dia gris". Va realitzar també una sèrie dedicada a La Pedriza, i entre els seus paisatges més destacats es troben "Pedres al costat del rierol", "Pedra i aigua", "La Pedriza mullada" i "Silenci".

En la seva trajectòria s’inclouen els frescos realitzats per al monestir de la Rábida (1930), sobre el Descobriment d’Amèrica. Una de les seves obres més emblemàtiques és "Les quadrilles de Frascuelo, Lagartijo i Mazzantini" (1936), propietat del Museu Reina Sofia.

Vázquez Díaz va morir a Madrid el 1969.

PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps